Asociació de Mares i Pares d'Alumnes

del Centre d'Educació Especial Montserrat Montero

Hi havia una vegada una escola… que fa ja mes de quaranta anys que uns pares varen construir i posar en marxa, l’escola es va anar omplin de nens, uns nens amb unes necessitats molt concretes. En un moment d’aquesta historia unes persones sens escrúpols es van creure amb el poder de decidir que donaven de menjar als nens , quan posaven en marxa la calefacció , quan un vidre es trencava posaven un cartró, si faltava una mestre no en posaven un altre…. D’aquesta manera l’escola es va anar deterioran, cada vegada mes .

Un dia varen ser de nou un grup de pares d’alumnes els que ja farts d’anar a reunions per demanar allò que creien just pels seus fills, no van poguer mes i es van decidir a fer públic el que passava, públic volia dir tele, radio, premsa.. tothom s’exclama … com podia ser .. que passava

Avui estem aquí i tot allò sembla llunyà però sempre sempre s’ha de recordar d’on venim i posar la vista on anem. Si uns heu fixat al principi de aquesta historia eren uns pares els que varen posar en marxa l’escola i anys després també varen ser uns pares els que es van posar al front, això si hi han un altre classe de pares que pensen que el canvi s’ha fet per obra i gracia de l’esperit sant per dir algú…

Aprofito l’oportunitat de que hi han famílies que portaran de nou els seus fills a aquesta escola al setembre per fer-los recordatori de que l’esperit sant aquí ve poc , mes aviat som els pares i mares de l’associació els que ens toca esta atents a tot el que passa, som una mica molestos perquè preguntem, volem saber si la piscina funciona , si falten molts Mestres, com funciona la cuina i hem après a llegir entre línies, perquè quan l’escola no funcionava com calia .. també havia professionals que durant molt temps varen creure en el esperit sant.

L’AMPA no es nomes una persona som tots i uns quants estem al davant, però quan fem quelcom ho fem per tots, be per tots els que es senten identificats amb la nostre tasca, sempre mirem d’organitzar activitats per promoure l’acostament ,perquè tots tenim molta feina però una d’aquestes feines son els nostres fills, a vegades participant en les activitats de l’ampa pots saber quelcom més del funcionament de l’escola perquè en contades vegades el teu fill t’ho explica i si no ho sabem ens poseu sobre la pista perquè ens assabentem.

Nosaltres com a pares i mares som en moltes ocasions els braços , les cames tot pels nostres fills , a l’escola hi passem moltes hores i des de l’ampa creiem que no els podem deixar aquí com un pàrking. Individualment es pot fer força però junts encara mes i com a mostra avui estem aquí en una jornada de portes obertes com mai havia passat tots junts la direcció i les famílies, perquè no hi ha res a amagar al contrari moltes coses de les ens hem de sentir orgullosos perquè hem arribat aquí gracies al esforç de tots.

Això no vol dir que tot estigui fet al contrari hi ha molt fer .. i ho hem de fer entre tots… ara us esteu preguntant i jo que puc fer, doncs molt no deixar de preocupar-vos del que passa a l’escola preguntar el que calgui i quan alguna cosa no us agradi o us sembli que pot millorar dir-ho a l’escola a l’associació de pares i no deixat res per perdut , perquè si no haguessin pares i mares disposats a tot avui no hi seriem aquí en aquesta jornada podeu estar ben segurs…

Tot aquest rollo es per demanar-vos que a l’associació necessitem gent nova, jove amb ganes, amb idees… en els vostres mans esta que aquesta associació no pari i que sempre treballi pels nostres fills el mes important no hi han excuses que valguin… els guanyadors busquen solucions els perdedors excuses….